La Porta de Palau és una de les tres entrades de la Catedral de Tortosa. Està situada al Carrer Croera , davant mateix del Palau Episcopal. Precisament de la proximitat amb aquest palau ve el nom de Porta de Palau. També hem de dir que el nom pot vindre de més lluny si tenim en compte que aquesta entrada formava part de l’antic Palau Episcopal d’estil romànic, del qual se’n poden veure algunes restes als edificis que actualment donen a la Plaça de Palau.
Es troba documentada des del segle XII.
Els elements que componen el conjunt de la porta són: un arc de mig punt al mateix Carrer Croera, un passatge, la Plaça de Palau o Pati de la Canonja i un altre arc de mig punt a través del qual s’accedeix al claustre.
Conserva en els seus flancs els galfons de les portes de fusta que cada nit es tancaven per protegir la Canònica.
A través d’aquesta entrada també s’accedeix a l’exposició permanent de la Catedral, que conté elements molt diversos i rics com indumentària episcopal, tapissos, còdex, pergamins, passadissos subterranis, etc.
Un dels edificis que donen al Pati de la Canonja o Plaça de Palau és l’antic forn de la Canonja, d’època medieval, que ara està sent restaurat per convertir-se en un espai de restauració.
Per últim, cal destacar la presència dins del recinte de la Porta de Palau del Crist del Palau. És un grup escultòric sobre la crucifixió que està adossat a la paret de l'entrada del pati que accedeix al claustre. Data dels segles XV-XVI i és d’autor anònim.
Durant el Renaixement la Porta de Palau va ser l’única entrada disponible a la Catedral,
El projecte de la façana de la catedral de Tortosa el va concretar el 1625 el mestre d’obres Martí d’Avària, el qual s’inspirà en l’estil barroc italià.
“El mestre va dissenyar una gran façana monumental, a manera de retaule, dividida en cinc carrers corresponents a les tres naus i les capelles perimetrals. Els cossos extrems, a més, van ser concebuts com a base de dues altes torres que flanquejaven la façana. Els diferents carrers eren separats per pilars de perfil compost i capitell d’inspiració coríntia.La façana pròpiament constava de dos nivells superposats, per sobre dels quals s’enlairaven els cossos superiors de les torres. Un ample entaulament trencat marcava la diferència entre nivells. A aquesta arquitectura de plantejament ja atrevit per a l’època, Avària va afegir una rica decoració, centrada en els emmarcaments de les obertures i fornícules i en la col·locació d’escultures sobre els entaulaments. Un àngel en actitud força inestable coronava el carrer central, col·locat sobre una estructura a manera de cimbori.”
FONT: Sancta Maria Dertosae
La construcció de la façana es va dur a terme de forma molt irregular, de 1650 a 1757. Les obres es van interrompre a mitjans del s.XVIII. Altres mestres d’obra que hi van intervenir van ser Roc Xambó i Antoni Ferrer. Sembla ser, segons els últims estudis, que el dibuix del projecte d’Avària correspon a una variació monumentalista del segle XVIII que mai no es va dur a terme, i que per tant la façana principal de la seu es va acabar com van creure oportú els mestres i els canonges de mitjan segle XVIII.
La façana fa 47,46 m d’amplada i gairebé 62 m d’alçada en el sector de les torres. Es tracta de l’obra més gran en amplada de les catedrals catalanes. La construcció de la façana va ser complicada pel fet de la proximitat el riu i per les dificultats que representa fonamentar una façana que pesa més de 9.000 tones. Per bastir-la es van utilitzar per a la seva construcció pedres de Flix, Vinebre, Ascó i Riba-roja d’Ebre, material que era transportat en barcasses pel riu Ebre, fins a Tortosa.
La façana consta de cinc cossos. En el nivell inferior hi ha les fornícules, que es van idear per tal d’albergar escultures monumentals. El cos aixecat és el primer dels tres que tenia previst el projecte. El primer nivell està rematat per un entaulament decorat amb motius vegetals i d’inspiració clàssica.
La devoció a la Verge de la Cinta es manifesta amb una sèrie obres artístiques tant en arquitectura, pintura i escultura.
La principal manifestació seria la Reial Capella de la Santa Cinta , un gran conjunt barroc, molt luxós, obra de Vidal Franquet i començada l’any 1672 i encarregada pel bisbe Joan B. Veschi.
Imatge de fusta de la Mare de Déu, d'Onofre Fuster i pintada per Jaume Talarn sota la supervisió del pintor Desi. Fou encarregada per la confraria per fer d'acompanyament als enterros dels seus membres. Representa a la Verge dreta i aguantant la cinta a les seues mans. Sembla que en un principi estava dins d'un nínxol dalt e la toma del bisbe Tena, però després es va posar a la Sagristia.
Aquesta imatge va desaparèixer al 36, en aquells temps es trobava a la Ràpita al convent del monjos santjoanistes.
La corona per a la imatge de la Mare de Déu, sembla que estava destinada a la Mare de Déu de fusta que ja hem anomenat i que la va realitzar l'argenter tortosí Agustí de Roda al 1635
Taula pintada amb el lliurament de la Santa Cinta per tancar la fornícula on es guardava antigament el reliquiari de la santa Cinta, data del 1650 i representa el miracles de la baixada de la Cinta.
Làpida de jaspi en commemoració del setge de l’any 1642, recentment trobada (2000) durant les obres de restauració de l'aula major. No està sencera, els seu interès històric resideix d'una banda com a recordatori del setge i d'altra pel fet de ser una de les més antigues un cop desapareguda la imatge de fusta.
Imatge d'argent de la Mare de Déu de la Cinta (1704-1706),amb carnadura de porcellana a la cara, mans i peus, de Francesc Via. Una imatge de gran bellesa que va despertar molta devoció entre els fidels. És ben coneguda no només perquè és presenta a la processó del primer diumenge de setembre en honor a aquesta Verge, sinó que també hi ha moltes reproduccions en miniatura que els devots poden tenir a les seues cases.
Urna d’argent per guardar el reliquiari (1729) d'estil barroc amb decoracions vegetals i àngels, és obra de Francesc i Josep Tramulles, es va construir a Barcelona, amb la plata d'antics canelobres. Cada any, la tarda del primer diumenge de setembre, juntament amb la imatge d’argent de la Mare de Déu i el reliquiari menor, desfila pels carrers de la ciutat en la processó de la Cinta.
En aquest treball, fem un recull d’articles de premsa i d’opinió de personatges i.lustres, sobre la façana fluvial de Tortosa. Fa referència a la conveniència o no de tirar les cases de davant la façana per tal que la catedral pugui tenir un gran espai obert al davant i així que la ciutat la pugui contemplar com es mereix.
Comencem amb les paraules del famós escriptor Josep Pla. Ens parla sobre la catedral de Tortosa. Diu que una obra tan bonica hauria d’estar millor acabada, i que a la façana, li manca aire i espai, per lluir-la:
“He vist la catedral. La Seu de Tortosa és tan fina i sensible com la de Barcelona. El claustre, una pura delícia. El conjunt gòtic és d'una aguda sensibilitat. Però la gran fàbrica té poca visualitat externa; queda embotida, en certa manera, a la ciutat; sembla ofegada, aclaparada per les cases. (...) Llegeixo que la catedral fou bastida en el mateix lloc d'assentament del temple romà i de la posterior mesquita musulmana. En tots els països vells passa igual. Tot i ésser la catedral tan bella, tan agudament bella, conté, a més, un element que per a la meva escassa erudició s'ha convertit en una agradable novetat: la façana. Catalunya és més aviat pobra en peces del Renaixement, i, per això, trobar-se amb la façana de la catedral de Tortosa, que és d'aquest tipus, fa una gran impressió. Us sentiu transportats a Roma a l'acte. És una façana pesada, rica, de colors calents, d'una gran sumptuositat, i, ben entès, inacabada. Però aquesta façana té una tan estreta i comprimida visualitat que quedeu desil.lusionat. La catedral hauria de tenir al davant un gran espai d'aire. Mentre va durar l'escassetat de productes alimentaris, Tortosa fou una població excepcionalment rica i puixant. ¿No hi hauria una mica de diners per a aconseguir que la catedral pogués ésser dignament contemplada?”
A continuació, resumim un article que va aparèixer a la publicació El cop d’ull, de novembre de 2014, sobre la nova façana fluvial a Tortosa:
El pla especial urbanístic del conjunt històric-artístic permetrà expropiar les cases de davant la catedral. L’alcalde Bel afirma que abans que s’acabi el mandat començaran l’enderrocament, tot i que no especifica terminis.
Per tal de millorar i preservar el patrimoni històric de la ciutat, el document inclou una superfície de més de 173.000 m2 en dos sectors: el centre del nucli antic i el front fluvial. El pla preveu obrir-hi una nova plaça davant de la catedral i transformar així el perfil de la ciutat des del pont de l’Estat i la plaça del Paiolet fins a l’antic escorxador, a Remolins.
La publicació del pla al DOG permet expropiar les últimes cases que no són de l’ajuntament, segons afirma el mateix Bel.
A continuació, mostrem un article d’El Punt-Avui sobre el tema. Ens explica que els veïns accepten marxar dels habitatges.
El procés de tombar les cases de la façana fluvial va començar als anys 60 i es va ratificar en el pla general d’urbanisme de 1986. Problemes en la tramitació van donar esperança als veïns de que no s’enderrocarien les seves llars, però el projecte ha anat tirant endavant. Ara, sembla que d’aquí uns mesos podrem contemplar la façana barroca des de l’altre marge del riu. Aquest projecte té defensors i també detractors, que afirmen que el temple es veurà petit.
L’ajuntament també ha decidit dur a terme una excavació arqueològica al subsòl de les cases, per tal d’esbrinar si hi ha restes d’un edifici públic romà. Per tant, el futur d’aquest espai està condicionat pel resultat dels estudis arqueològics. Així, el pressupost que Tortosa hi destinarà enguany serà d'uns 490.000 euros, que inclouran l'adquisició de les finques pendents, l'enderroc i l'excavació arqueològica.
Tot i la resistència inicial dels veïns a marxar de les cases, finalment han donat la batalla per perduda. “És un error històric tombar les cases, si es rehabilitessen serien un atractiu turístic”, diu el veí i arquitecte Xavier Rollan, que lamenta la manca de debat sobre la conveniència d'enderrocar els habitatges. “L'Ajuntament actua al nucli antic com si fos un polígon nou, aïlla edificis històrics en lloc de fer cirurgia”, explica Rollan.
Des de fa dos anys, i després d’una remodelació integral de les dependències, ha canviat l’ entrada al arxiu capitular de Tortosa. Ara té l’entrada al carreró dels capellans.
Uns 550 investigadors van a buscar informació. Des de fa deu anys, Josep Maria Alanyà és l’arxiver. S’encarrega de guardar uns 350 còdex, cartularis, incunables i més de 20.000 pergamins.
Un missal portat des d’Avinyó, el Missal de Sant Ruf, pel primer Bisbe de Tortosa es considera una de les joies del arxiu. L’arxiu és considerat un dels més importants de l’estat i molt destacat a nivell mundial.
L’arxivador explica que hi ha tres nivells de cerca de informació:
-Grans savis internacionals.
-Els investigadors que busquen formació de l’època medieval.
-Les persones particulars.
La conservació dels pergamins és molt acurada. Es netegen i es planxen per millorar la conservació.
La gent que vulgui consular l’arxiu ha de demanar dia i hora. També l’arxiver va explicar el procés lent minuciós de restauració dels pergamins, Va dir que ni ha uns 20.000 i la feina que queda per fer, és immensa.
Gràcies a tot això es possible contemplar: una bíblia incunable del 1483, el còdex numero 80 del segle XIV que conté els coneixements i càlculs geomètrics que van fer possible la construcció de la catedral de Tortosa i una edició d’Horaci amb el número 100 del segle XI.
La Universitat de Minnesotta, al 1974 va digitalitzar tots els cartularis i l’arxiu capitular mitjançant un conveni entre el Bisbat i aquesta universitat nord-americana. Els originals es poden consultar a Tortosa després d’ haver obtingut el permís de Josep Mª Alanyà.
Els elements que componen el conjunt de la porta són: un arc de mig punt al mateix Carrer Croera, un passatge, la Plaça de Palau o Pati de la Canonja i un altre arc de mig punt a través del qual s’accedeix al claustre. 
